El final màgic i imponent de la trilogia del Món de Tinta supera totes les expectatives. La revista Spiegel Spezial va descriure aquesta saga com un jardí narratiu, un caleidoscopi d'aventures plenes de color, un homenatge als llibres i a l'art massa poc reconegut de la lectura en veu alta.Una gran expectació rodeja la publicació de la tercera part de la trilogia inciada amb Cor de tinta i Sang de tinta. Mort de tinta comença al cap de poques setmanes del final de la segona part, prop d'Ombra, i hi trobem una altra vegada pràcticament tots els personatges de la saga, als quals s'afegeixen dos nous homes de vidre i alguns lladres... La publicació del llibre coincideix amb l'estrena mundial de Cor de tinta, la pellícula basada en les novelles de Cornelia Funke.

Qui són realment Dit de Pols, Capricorn o Llengua Màgica La jove Meggie ho acabarà endevinant per les respostes que trobarà en un vell poble de les muntanyes de Ligúria...i també en un llibre. Quan Mo, el pare de Maggie, saluda un estrany visitant que apareix a casa seva, la nena sent que aquella persona emana un perill, potser una amenaça contra el seu pare... i llavors fugen al sud, a la casa de tieta Elinor, propietària d'una de les més fascinants biblioteques que es puguin imaginar. Maggie descobrirà que els forasters que misteriosment apareixen i desapareixen, como aquell visitant nocturn, anomenen el seu pare Llengua Màgica, ja que té el do de donar vida als personatges dels llibres quan llegeix en veu alta. Aquesta novel-la de Cornelia Funke és màgica i fantàstica. Cor de tinta són molts llibres en un és un viatge al món dels llibres, una gran novel-la d'aventures i una declaració d'amor als grans textos universals que captiven els lectors. I també, una lluita ferotge entre ficció i realitat, i entre el bé i el mal.

Para Berta", pasar seis semanas de vacaciones sola en casa no estaría mal si, al menos, tuviera un perro que de vez en cuando apoyase la cabeza en su regazo... Pero las estrictas normas del tío Eduardo prohíben tener animales sin plumas en casa. Antes de que Berta pueda deprimirse llega su prima Búha de visita, una niña muy espabilada y con grandes gafas redondas que sabe muy bien qué hacer para no aburrirse en vacaciones: repartirán carteles por el barrio ofreciéndose para cuidar los perros de los vecinos. Sus travesuras," su ingenio y su profundo amor y respeto a los animales deleitarán a todos los lectores.

Arthur viu amb els oncles i està cansat de les bromes de mal gust dels bessons, dos cosins seus que passen el dia fent-li la guitza. Un dia descobreix al bosc una fada. De primer queda estupefacte, perquè no està acostumat a veure fades, però ben aviat comprovarà que no és càndida i bondadosa com les dels contes: Otília, la reina de les fades, té aires de grandesa. És autoritària i capritxosa, però necessita la seva ajuda: un ésser desconegut ha robat totes les gorres de les fades i ha de lluitar per la supervivència del seu regne. Arthur no sap quantes aventures increïbles l’esperen al costat d’Otília… sempre que no li porte la contra!

Después de "Corazón de Tinta" y "Sangre de Tinta", en este fulminante final de la trilogía hay sombras negras en Umbra... Han pasado solamente pocas semanas desde que las Mujeres Blancas se llevaran consigo a Dedo Polvoriento. Meggie y sus padres están viviendo en una pacífica finca abandonada que les hace casi olvidar las pesadillas que pasaron en el Castillo de Noche, aunque cuando oscurece y Meggie mira impaciente por la ventana esperando a Farid escucha el grito de un grajo... y entonces su padre desaparece en el bosque.

El final màgic i imponent de la trilogia del Món de Tinta supera totes les expectatives. La revista Spiegel Spezial va descriure aquesta saga com un jardí narratiu, un caleidoscopi daventures plenes de color, un homenatge als llibres i a lart massa poc reconegut de la lectura en veu alta.Una gran expectació rodeja la publicació de la tercera part de la trilogia inciada amb Cor de tinta i Sang de tinta. Mort de tinta comença al cap de poques setmanes del final de la segona part, prop dOmbra, i hi trobem una altra vegada pràcticament tots els personatges de la saga, als quals safegeixen dos nous homes de vidre i alguns lladres... La publicació del llibre coincideix amb lestrena mundial de Cor de tinta, la pellícula basada en les novelles de Cornelia Funke.

Quiénes son de verdad Dedo Polvoriento, Capricornio o Lengua de Brujo lo sabrá la joven Meggie por las respuestas que encuentre en un viejo pueblo de las montañas de Liguria... y también en un libro. Cuando Mo, el padre de Meggie, saluda a un extraño visitante que aparece en su casa, la niña siente que aquella persona emana un peligro, quizá una gran amenaza contra su padre... y entonces huyen al sur, a la casa de tía Elinor, propietaria de una de las más fascinantes bibliotecas que uno pueda imaginar. Meggie descubrirá que los forasteros que misteriosamente aparecen y desaparecen, como aquel visitante nocturno, llaman a su padre Lengua de Brujo, ya que tiene el don de dar vida a los personajes de los libros cuando lee en voz alta.
Esta nueva novela de Cornelia Funke es magia, es mágica y es fantástica: es un viaje al mundo de los libros, una gran novela de aventuras y una declaración de amor a los grandes textos universales que cautivan a los lectores. Y también, una lucha feroz entre ficción y realidad, y entre bien y mal. ''